—S’ha acabat, ho deixem estar.

—Que ho deixem estar? Ara? Però si encara no he amortitzat els teus costos de captació: el concert del primer dia, el sopar a l’Arzak, l’hotel amb encant…

—Un altre cop estàs amb allò del màrqueting. És per això que vull acabar amb la nostra relació.

—El màrqueting, dius? Això és neuromarketing! Estic tot el dia pendent de les teves emocions.

—No és veritat, no em coneixes pas.

—Ho sé tot de tu: sé que tens entre 25 i 35 anys, de classe mitjana-alta, vius en un entorn urbà i ets molt activa a xarxes socials no professionals com Facebook.

—M’ho dius de debò? Tu et penses que per saber quatre dades meves ja em coneixes? Et recordo que això nostre és, o era, una relació de parella…

—Veus? Ara ets tu qui està fent servir tags.

—Tags?

—Tags = etiquetes. Serveixen per definir amb més detall els continguts.

—Ja sé què és un tag! Vull dir que per què fas servir amb mi aquesta expressió.

—Estimada, et vull ajudar a filtrar els teus sentiments. Podria fer un funnel amb les teves emocions.

—No necessito que m’ajudis. Tinc clar que el que busco és amor i no una transacció sentimental, com l’anomenes tu. Et deixo.

—Saps que si te’n vas et faré remarketing, oi?

—Pots fer el que vulguis, no aconseguiràs que torni.

—Depèn de l’oferta. Saps que puc personalitzar segons el teu patró de tràfic.

—El meu patró de tràfic? I què faràs? Posaràs cartells a la perruqueria?

—M’estàs parlant d’off-line? Quin horror! Saps que em repugna tot allò físic. Estàs buscant que t’exclogui de la meva llista de distribució.

—Em sembla que estàs massa influenciat per internet.

—Et recordo que va ser “per internet” que ens vam conèixer.

—Sí, és clar. Jo era operadora de La Caixa i tu no t’aclaries amb una transferència, per això vas trucar. Ara has fet un parell de cursos i ja et penses que ets el rei.

—Si m’abandones i després vols tornar et costarà el doble. Marcaré el teu perfil amb una cookie, i així me’n recordaré que em vas deixar.

—Em sembla que sense la teva “cookie” pots retenir el meu nom.

—Doncs t’equivoques… Per a mi el nom és un camp massa obert. Prefereixo recordar-te per la teva IP o el teu DNI.

—Ets incorregible i molt poc romàntic.

—Això no és veritat. Saps molt bé que vaig programar diverses rutines, entre elles la d’enviar-te flors cada dia 15 de mes.

—Me’n vaig ara mateix!

—Té, emporta’t un cupó per a un sopar de reconciliació…