Conec les teves sanes intencions de tornar el que t’han prestat. Però, amic, com t’ho faràs?
He sentit a dir que deus 2.300 milions, que no són pas pocs, i tu t’entestes a explicar-me que, per art d’encantament, has aconseguit salvar la vetusta institució, la qual fins i tot ha donat benefici. Em commou la teva habilitat: d’unes pèrdues milionàries a un benefici de més de 400 milions. Què has descobert, amic? Alguna vacuna contra una malaltia? No, estimat, penso que encara estàs fent el mateix: comprant i venent diners. Sense més. Com ho fan tots. I amb uns marges que fan riure…
Però, vinga, imaginem-nos que et crec i que has guanyat més de 400 milions. Trigaràs prop de vuit anys a poder tornar el deute. Això si no et fiques en bucs i comences a comprar coses i empreses pel doble del que valen, que ja se sap que a Madrid tothom té amics a qui agrair favors.
Amic Bankia. Quan dius que guanyes 400, és perquè has après un munt sobre gestió en dotze mesos? Perquè ja m’explicaràs com t’ho fas per treure una rendibilitat sobre vendes del 22%. Ni que fossis un traficant colombià! Quina rendibilitat, amic Bankia! I en un mercat en crisi. Apa, té!
Mira, si et sóc sincer, i malgrat que t’aprecio, no crec que guanyis ni un euro. No crec que puguis tornar pas res. Tens tant que val tan poc! Fent una ullada als teus comptes veig actius tòxics per valor de 42.000 milions i un deute vençut, exigible i incobrable de 10.000. Això són moltíssims calers, amic Bankia. Ja pots estrènyer la bossa, ja, que encara que els teus empleats renunciessin al sou durant un any, seria impossible recuperar el que has perdut en deu!
Amic Bankia, tot això jo no ho explicaré pas a ningú, perquè no passi allò del burro a la tómbola. No recordes la faula? Resulta que a un home li va tocar un burro a la tómbola, i en anar recollir-lo se’n va adonar que estava mort. Immediatament es va queixar al feriant, qui li va dir: «Si segueixes parlant així del pobre animal, no el vendràs mai!».
Ànims, amic Bankia. Explica a la gent que podràs, i que estàs millor que mai! Alguns et creuran, i si al final no ho aconsegueixes, algú et socorrerà… o no…
Valid per Bankia i per qualsevol dels bancs i caixes que ens prenen per rucs a nosaltres cada dia.
un cop més ho has clavat Jordi. salut i sort. fins aviat.
Jordi m’encanta llegir els teus posts. Ets un crack i sempre l’encertes
Malauradament, vivim en un país en el que, entre ingnorància i ingenuïtat, la major part de la gent s’ho empassa tot. En fí…
Molt bo Jordi! És trist, però és tal com diu el Jordi Solé. Si no fos així, no s’entendria perquè encara té clients…o és que estan ben agafats pels ******
Fantàstic post Jordi, visca la magia de les finances.
Què en fa de temps que ens prenen per rucs, i al damunt haver d’escoltar , llegir i veure la seva publicitat fastigosa als mitjans de comunicación,en fi,santa paciencia !!!!
Amic Jordi, em fa l’efecte que el teu article no interessa a ningú. Més aviat els deu fer gràcia. A mi també em sorprendria que algú del Consell d’Administració o de tot el Estado Español els preocupés el més mínim una possible solució: es tracta de viure del problema i quant més temps duri, el problema, millor. Obres grans, comissions grans; i no cal que funcionin: remember Castor –clama al cel i Europa calla!–
Això si, la jugada és convèncer la premsa, fent veure que tot va bé, i donar-li difusió. Entre rialla, rialla i “brotes verdes”, s’apugen el sou, nomenen nous consellers i preparen l’excusa per quan algú els faci tornar vermells.
Són així, ho porten a la sang. Robar, i dir que ho guardaves. Mentir, i dir que ho protegies. Matar, i carregar el mort a un altre. L’important és regar quan baixa l’aigua (per robar, seria més adequat) I si un dia es trenca la sèquia, cap problema, diran que la culpa la tenien els pisos tòxics que ens van endinyar els catalans, i així podran cobrar una bona indemnització per la seva “gloriosa i àrdua tasca, de preservador dels valors de l’imperi” Déu Salvi al Rei, amén.
Cada vegada que veig un anunci de BANKIA l’estomac s’hem posa del reves, el pitjor del cas es que es penen que tots som tontos. Si us plau si algú te encara els seus estalvis en aquesta empres, que els tregui i els inverteixi en l’economia real, si us plau.
M’encanta com escrius, tot i que em fas enrrabiar , expliques les coses tant clares, que em fas sentir molta impotència .
Hi ha coses que se saben ,però millor no sentir-ne dir oi?
Segueix escrivint
Gemma
Gràcies pels vostres comentaris que m’encoratgen a seguir escrivint. Vull apuntar-vos quelcom que potser ens fa menys trista l’existència: tots aquests lladres no són feliços ja que envegen als que han robat més…
Pues Jordi. Un poco flojo. Esperaba mas de alguien con tu formación.
Veo mucha rabia que no deja ver la realidad. No es un tema de Bankia. .
Estamos ante un sector que el regulador sigue y quiere dejándole estar vivo por !!! Así debe ser!! No ? O alguien cree que podemos gestionar la economía sin sistema financiero?
Bien. Pues no creo que los mensajes de rabia, llenos de carga emotiva usando nombres como Bankia , sirvan para explicar muchas cosas. Sirven para quedar bien en los posts ? Generar opiniones , pero para diarios baratos y debates vacíos de viernes noche.
Por que no hablas de Caixa Cataluña o te parece mejor la gestión.? .. O Cam o B Sabadell ?? Por que en Madrid hacen ” favores y hay favoritismos ” es que en Catalunya somos un ejemplo ?? Echar una pensada , president , bancos Generalitat ufff etc etc etc ….
Por que No elevamos un poco la conversación a temas de ayuda a empresas etc !! Va pongamos un poco de nivel en los posts y siendo positivos sacaremos el país adelante.
Soc catala, trabajo en el sector financiero y conozco muy bien las situaciones. Y Bankia es mi competencia.
Seguro que los siguiente posts de Jordi aportan valor , no me cabe duda.
Molt bon article, Jordi. Tens molta raó en el que dius i m’agrada com ens ho expliques. Ja estic impacient per llegir el proper article!
Jo no treballo al sector financer, però sí amb el sector financer.
La meva experiència amb Bankia com a entitat financera no és precisament massa bona. L’únic bo de Bankia que puc explicar són els amics que hi treballen dins.
Coincideixo amb el Jordi que ens volen vendre la moto, i en el que no crec en absolut, és en els supermans de torn.
Esperem un altre article Jordi!