El 2016 no es preveu massa emocionant pel que fa a la vida de les persones. Si es confirmen les tendències dels anys anteriors, les fílies obsessives pel físic i per les pantalles s’accentuaran. Continuaran a bon nivell la passió pel futbol (si l’equip segueix guanyant) i la crítica generalitzada contra el sistema (qualsevol sistema). Cauen a nivells històrics la lectura, la filosofia i el riure (amb petites excepcions, com quan rebem un whatsapp divertidíssim).
El tema de l’obsessió pel físic se sustenta bàsicament sobre dos elements: la ingesta i la crema. Fins ara sabíem que un home havia de menjar 2.200 calories i una dona, un 10% menys. Però això és massa senzill, així que els darrers anys s’hi han afegit matisos importantíssims, com per exemple les combinacions d’aliments (barrejar hidrats de carboni amb proteïnes és terrible), la procedència (quilòmetre zero no vol dir que vinguin de la Puerta del Sol) o el component ecològic (l’altre dia a Barcelona vaig veure una fleca que venia ous de gallina salvatge!).
Ara no pots convidar ningú a sopar, ja que tothom té una mania o una altra. Hi ha gent que porta el seu tupper (us ho prometo), d’altres que remenen el plat per no menjar-se’n res, i encara hi ha els qui et demanen què has fet de segon per veure com encaren el primer…
L’apartat de la crema de calories és encara més horrorós. La gent va a córrer per la ciutat vestida amb roba fluorescent i arrapadíssima per baixar pes (diuen que ho fan per salut). Porten artefactes de tota mena: pulsòmetres, marcapassos (dels de córrer, no dels del cor), música, i a l’hivern frontals i dorsals (em refereixo a una llumeta vermella que es col·loquen al clatell per evitar que els envesteixin). Això ho combinen amb genolleres, tensors, cremes articulars, sabatilles amb sola de gel… Total, que un exercici avorrit com pocs (probablement només superat per la natació) abans costava zero i ara val una petita fortuna.
Els experts combinen les dues coses (ingesta i crema) a la perfecció, i que no se’t passi pas pel cap riure-te’n, perquè ho consideraran la pitjor de totes les ofenses.
L’altre tema que es consolidarà al 2016 com la més gran de les bestieses és la multipantalla. Veiem la tele amb la tablet a una mà i el mòbil a l’altra (per si entra un whatsapp d’aquells divertidíssims, que cal reenviar immediatament). El comandament de la tele, eina de poder de finals del s. XX, roman trista, dissortada i oblidada damunt la taula auxiliar.
És clar que si estem asseguts no cremem, fet que pot semblar un contrasentit, oi? Doncs no! A YouTube puc trobar exercicis per fer mentre corro per cremar més, per exemple, si provo d’aixecar les celles cada tres passes, o obro i tanco les mans cada vegada que veig un caixer de La Caixa. També puc programar el Runtastic perquè em posi la música del Rocky quan pujo un pendent, o gravar amb la càmera del mòbil el recorregut per penjar-lo al Facebook on-time i que els superamics que hi tinc es morin d’enveja.
En definitiva, molt avorrits devem estar per distreure’ns amb aquest tipus de coses. Potser hauríem de provar d’anar a fer una tranquil·la passejada amb un amic tot menjant un fantàstic croissant de crema (212 calories si és Hacendado).
Molt bo Jordi, i molt real…, a més a més m’ha fet riure!
Entenc molt bé que el teu Blog va dirigit a un públic potencial al que aquestes reflexions resulten molt pertinents perquè poden formar part del seu dia a dia. Desgraciadament, tinc la sensació de que cada dia es fa més gran la escletxa entre aquests i els que tenen altres prioritats més vitals. I no sé fins a quin punt el sistema podrà mantenir aquesta situació. Poder soc massa pessimista però el meu contacte diari a peu de carrer m’ho fa pensar. Clar que també pot ser un tema de prioritats
Simplement genial!!
Jordi, ets un crack. Tenim el món que ens mereixem. Hauries d’escriure més sovint.
Una abraçada.
Jordi,
Sempre resulta “refrescant” fer un break per llegir els teus articles. M´agrada molt aquest puntet àcid que et gastes ¡¡ Gràcies
María