Allò que heu heretat dels vostres pares, torneu-lo a guanyar a pols o no serà vostre (Goethe)
En Joan té trenta-dos anys. Porta una jaqueta Belstaff, unes ulleres Ray-Ban i uns texans Helly Hensen que li queden d’allò més bé.
Avui té paddle, a les sis. En Joan es manté en bona forma. Fa esport tres o quatre dies per setmana. A l’hivern esquia a la Cerdanya, tret d’alguna escapada als Alps. A l’estiu navega per la Costa Brava, i a vegades per Mallorca.
Té un Mini Special Edition i una T-Max per anar a la feina. Òbviament és solter, però festeja amb algunes. Encara no s’ha decidit (o no ho farà mai).
A casa tenen empresa i ell hi fa cap de tant en tant. De fet, oficialment hi treballa de 9 a 17 h, però a vegades pel paddle (no sempre hi ha pista a les sis), a vegades per l’esquiada als Alps i moltes vegades perquè ha de fer “encàrrecs” personals, no hi va.
Té un càrrec semblant al d’adjunt a gerència. Ningú depèn directament d’ell (sortosament) i ell tampoc depèn de ningú (sortosament per al “ningú”). De fet, és una mena d’ànima lliure. Quan se li encarrega quelcom concret (per exemple, cobrar el lloguer d’alguna de les naus propietat de la família), s’hi posa amb ganes, per bé que sempre hi acaba anant en Ramon, l’home de confiança del pare, per acabar-ho d’arreglar.
En Joan dina sempre fora. Amb clients, és clar. Té una bona conversa (es nota l’escola de pagament), però tampoc no tanca mai res. Amb algú planeja algun negoci que els farà (més) rics de seguida. El negoci s’extingeix així que surten del restaurant.
També ha intentat donar suport a iniciatives d’altri emprant els diners familiars. Ha fet les intentones típiques: vi, immobles, gimnàs, restaurant i motor. Cap ha anat bé. Sempre l’han enganyat emprant bruixes fetilleres. El pare ha eixugat la festa gràcies al patrimoni que han acumulat. La mare creu que no és culpa del nano, ja que treballa molt i és molt llest. Segur que són les males companyies…
Ha estudiat en una escola de negocis de prestigi. Tot en anglès, això sí. Ha fet més cafès que hores de classe i ha organitzat alguna esquiada amb els de la classe que ha acabat com el rosari de l’aurora (hi ha gent que no sap comportar-se).
El director financer del grup ha advertit al pare que la cosa ja no va com abans i que s’hauria de mirar d’aturar el ritme dels “atípics” (la darrera operació immobiliària del Joan ha sortit molt malament i el deute encara s’està pagant). Quan en Joan se n’assabenta, comença a pensar que el seu pare s’hauria de jubilar i donar pas a gent com ell, amb noves idees, una formació molt superior i un anglès de champions.
Segur que aleshores tot anirà molt bé.
El pare, secretament, es va comprar un pis assistit a Les Acàcies i té un compte a Andorra que li permetrà anar tirant. I és que una cosa és fer-se el tonto, i una altra ser-ho.
Deixa un comentari