La reunió amb el DG de l’empresa AquiTeEsperoBaldomero, SL havia anat francament bé. Havia estat difícil concretar la reunió amb aquell home tan important (la seva empresa tenia quasi cinc treballadors i facturava més de 200k €, amb k de kilo), però finalment s’havia fet. Enrere quedaven anul·lacions, canvis d’horaris i una pila d’aplicacions Google súper útils per lligar una trobada.
La reunió havia durat poc, però. La secretària executiva del DG havia interromput la reunió quan portaven deu minuts perquè el súper-executiu tenia una conference call (una trucada, que en diuen al Vallès) amb Roquetas de Mar. Va donar temps de fixar el full de ruta de la col·laboració empresarial. Aquell home anava per feina, es notava que era de la categoria de “súper-executiu” i que s’havia tret el títol a la prestigiosa escola EEEEE, Espectaculars i Especials Estudis Executius Empresarials. El full de ruta tenia un punt, només un, però importantíssim: havien d’enviar un powerpoint amb la descripció del que volien fer.
Els representants de JaHoTenimAlSac, Societat en Comandita, van anar a remullar-ho amb un cafè al bar de la cantonada. Estaven contents… Què dic, contents? Estaven eufòrics! Finalment aconseguirien allò per què tant havien lluitat: la primera comanda d’una empresa gran.
En arribar al despatx van enviar el powerpoint (en PDF, no fos cas que el modifiquessin) i van esperar. Seria qüestió de vint-i-quatre hores, van pensar. El DG hi estava interessadíssim.
La setmana va passar sense novetats i el divendres, després de molt rumiar-ho, van fer un truc a l’empresa. La secretària executiva els recordava (bon senyal), però no els va poder passar amb el DG, ja que estava de viatge, i quan s’està de viatge res funciona: ni mòbils ni Internet ni res de res. Van quedar que provessin de trucar al cap de dues setmanes (el viatge era de tres dies però després, en tornar, tenia tota la feinada de respondre mails i trucades…).
Tres setmanes més tard d’aquella fantàstica reunió, els de JaHoTenimAlSac contactaren de nou amb l’empresa i, oh sorpresa!, aconseguiren parlar amb el DG. El diàleg va ser curt però intens:
– He mirat per sobre la presentació que em vau enviar i necessitaria més detall del tema econòmic —va dir el DG.
– Més detall? Conté quatre-centes vint-i-tres pàgines! —responen els representants.
– Doncs resumiu-la en tres, ni una més ni una menys. Ara us haig de deixar, que tinc un happy meal molt important —contestà secament el DG.
Ràpidament es van posar mans a l’obra, van resumir el document en tres pàgines i l’enviaren al DG amb còpia a la secretària executiva.
Una setmana més tard van tornar a trucar i la història es va repetir. El DG estava de viatge, ara a Alcantarilla, Múrcia. A la secretària li sabia molt de greu, però el seu cap era un home molt enfeinat i que viatjava molt. Tampoc els podria atendre just a la tornada, ja que tenia audiència amb el Conseller d’Economia i Desocupació de la
Genialitat, a causa d’una queixa formal que li havia adreçat acusant la institució de lenta a l’hora de prendre decisions. Resulta que li tenien aturat un súper projecte (va explicar com a confidència la secretària).
Dos mesos després d’aquella primera reunió, els representants de JaHoTenimAlSac van tornar a trucar. La secretària ja no treballava allà i el DG no s’hi podia posar perquè estava molt enfeinat. La nova secretària els va dir que enviessin un mail que detallés el motiu de la seva trucada. També els va demanar que no truquessin més, que ja ho farien ells. Resulta que van col·lapsadíssims…
Crec que el que necessita JaHoTenimAlSac es un bon comercial… no perque vengues el projecte sino perque segurament hagues qualificat com cal aquesta oportunitat sense perdre temps i diners
Bon comentari, Xavier!
merci
Jordi
L’empresa AquiTeEsperoBaldomero és un reflex de la nostra indústria i de la nostra cultura EstrellaPaMM Fantàstica. Que demanes audiència a les 4 de la tarda i et fan esperar 30 minuts? Cap publema. Que envies un mail i no saps si ha anat a la Galàxia MACS0647-JD que és la més llunyana que s’ha trobat i que està a 13.000 milions d’anys, doncs ningú contesta, ni que sigui amb un nokia de 1 generació cap publema.
A la primera JaHoTenimAlSac va tenir encara sort amb la secretària, però ara que l’han canviada i que pel que sembla té instruccions de parar tots els pobres que truquen, ho tenen clar. Millor potser si l’opció de buscar un comercial que busqui a les afores de l’univers EstrellaPAMM.
Molt bona crítica, i tan real que espanta! M’ha fet riure molt.
Així és com es perden la major part dels esforços de la gestió de qualsevol entitat, sigui pública o privada. Es peca d’organització jeràrquica molt delimitada amb funcions, però tan poc permeable per adaptar-se al canvi, al moviment, a la necessitat real…. Tan fàcil que és dir ara no, això no em toca, ara no pot ser…i tan difícil parar-se a pensar i valorar lo beneficiós que pot arribar a ser el què ens perdem al treballar amb més eficàcia i eficiència??
Saps una cosa, Sandra? Hi ha gent que s’ha molestat…
Jordi Mercader