Dimarts passat, a la seu del Tecnocampus (UPF), vaig impartir una ponència que portava el mateix títol que aquest article. La sala estava força plena, tot i que jugava el Barça. La gent venia a buscar respostes-miracle a la situació de crisi del país. Les expectatives eren altes, i calia posar-s’hi seriosament.
Les primeres diapositives donaven dades, perquè a vegades cal mirar el que ja s’ha caminat per saber cap a on cal anar:
- • El 23 d’abril del 1976, en plena crisi econòmica (la del petroli), es funda el diari Avui, gràcies a l’aportació de 35.000 partícips. A la portada: «Vint mil obrers del metall en vaga»…
- • El 1977 tanca Ossa, el 1980 Bultaco, el 1983 Montesa i el 1984 Sanglas. És el moment en què Ángel Nieto guanya mundials (12+1) per Derbi i la Variant és la moto del moment entre el jovent.
- • Seat es ven el 1986 (crisi de finals dels 80) i Volkswagen deixa enrere la FIAT, amplia planté i fa la fàbrica més moderna d’Europa a Martorell.
- • Fecsa es ven el 1987, en una situació financera incomprensible, a una empresa que té el monopoli. Al mateix moment, Catalana de Gas absorbeix Gas Madrid i en neix Gas Natural.
- • Un senyor anomenat José Manuel Lara funda l’editorial que portarà el seu nom. Al cap de poc, l’empresa fa suspensió de pagaments. De la liquidació se’n beneficiarà Plaza&Janés i, finalment, Bertelsmann. El fundador de l’Editorial Lara ho torna a intentar i funda Planeta, que ara dóna feina a 5.000 empleats.
- • Del 1978 al 1994 s’enfonsen seixanta-dos bancs, entre ells: Banc Antlàntic, Bankunion, Banca Jover, Banca Catalana, Banca Mas Sardà, Banc de Barcelona (va ser el primer banc privat de l’Estat), Banc de Girona, Banc Industrial de Catalunya… Mentrestant, a Sabadell, el senyor Oliu (pare) proposa obrir sucursals del banc (vuitanta-un anys després de la fundació del Banc Sabadell!).
- • A Terrassa, en plena tempesta, els germans Lao creen la Cirsa (1978), després de guanyar-se la vida com bonament pogueren (arriben a Catalunya amb el que duien al damunt l’any 1956).
- • L’actual crisi de la totxana s’ha repetit vint vegades en els darrers cent vint anys (estudi del doctor Oriol Amat).
En fi, que sí que és cert que estem malament, però el més curiós és que no tothom ho està! Fins i tot al nostre país, potser el nostre veí s’està guanyant bé la vida, qui sap si millor que mai!
Quan l’angoixa ens deixi rumiar el que necessita el mercat, quan robem el temps a les foteses i l’emprem per treballar, quan recuperem la il·lusió i engresquem els qui ens envolten, llavors ens en sortirem.
Jo, per si de cas, aprofito per treballar…
Deixa un comentari