Els canvis en els cartipassos municipals han donat entrada a nombrosos polítics de nova fornada, alguns d’ells amb nul·la experiència en la gestió de pràcticament res. Molt bona gent, segur, però molt fluixos en planificació estratègica, en gestió de recursos humans i en administració pressupostària.
Molts d’aquests que ara han entrat s’han centrat en detalls, que això sí que ho dominen: han canviat alguns nomenclàtors (o n’han proposat el canvi), han canviat el sistema de les prebendes personals (molts d’ells renunciant-hi) i han fet algunes actuacions de cara a la galeria no tant per sortir a la foto sinó perquè creien fermament que amb això obeïen els seus ideals.
Una altra cosa que han fet és seguir legislant. Cada vegada més. L’abril de 2014 teníem 119.987 lleis (entre comunitats autònomes i Estat, sense comptar les disposicions i demés dels ajuntaments). Ara devem estar per les 200.000. I és que molts d’aquests polítics tan “trencadors” quan han arribat a dalt han fet el mateix que feien els altres, fer lleis i reglaments.
És horrible que no es treballi sobre els punts essencials i en canvi es perdi el temps en detalls insignificants que tenen tan poca repercussió. Serveixin tres exemples de cada nivell administratiu, un a nivell estatal, l’altre a nivell autonòmic i el tercer a nivell local:
- Nivell estatal: com pot ser que encara hi hagi societats ‘offshore’? Com pot ser que els ídols culturals i esportistes del país defraudin d’una forma tan exagerada?
- Nivell autonòmic: com és que no es canvia el sistema educatiu que s’ha cruspit la infància de molts nens (amb una sobrecàrrega insultant de feina a casa), ha fastiguejat molts pares que han hagut d’aprendre de nou on dimonis estava la Mesopotàmia o la reproducció de la falguera (quina planta més ensopida!). Un sistema que ha fet que els nens multipantalla de 16 anys visquin acomplexats pel físic, es socialitzin pitjor que un ermità i no sàpiguen ni passar l’escombra per casa.
- Nivell local: com és que no han intervingut dràsticament sobre la misèria, més que organitzant campanyes de recollida d’objectes-brossa? Productes vells que la gent dóna (i que als donants els serveix per anar a dormir amb la consciència tranquil·la) com una nina que li faltava un braç o un pot de llenties marca Hacendado…
Polítics superats que necessitaran en breu ansiolítics perquè no donen l’abast. Perquè els seus ajudants, els professionals de sempre que, sigui quin sigui el partit que mana, allà estaran remenant les cireres. Ajudants que els col·lapsen amb foteses, amb discursos inútils i amb moixaines ensucrades que ben aviat s’esvaeixen quan el polític plega.
Polítics superats perquè no en saben, ni tenen experiència en gestió, i això és com pretendre jugar al primer equip del Barça sense haver fet ni un trist partit de costellada abans.
Una persona no pot passar de l’atur a ser alcalde d’una ciutat, o de mal dirigir una casa de cinc persones a coordinar un grup de 300 funcionaris (o 3.000!). On és la humilitat dels humils? Tan dolços que semblaven i tan dèspotes que són a l’hora de considerar que ells necessiten ajuda per gestionar l’embolic que tenen al damunt. Fan el mateix que els altres, s’envolten d’acòlits que els idolatren i creuen que ho fan bé perquè només beuen d’una mateixa font.
N’hi ha de bons? I tant que si!!! Molts!!! Però el problema és que ho han de ser TOTS de bons.
Prou que ho veiem els que treballem amb institucions, el consol que ens queda es que això es cíclic, ja va passar a la transició i aquells polítics novells de llavors son els “fòssils” d’ara, amb la diferencia que els seus funcionaris no vénen del franquisme, esperem que s’imposi el bon criteri per damunt de les ganes de notorietat. De totes maneres, sempre ens quedarà el Sir Humphrey (Yes Minister) de torn per donar estabilitat al sistema (i al seu estatus).
M’encanta perque saps posar paraules( i molt ben posades) al que molts pensem !!!
Mi sobra !!! Molts !!!
Estimat Jordi, jo nomes anomenare un sol problema es diu BUROCRACIA o mitllor dit BURROCRACIA . Tots els tramits que poden generar treball s’enderrereixen sense cap tipus de rao . Me ofert gratuitament a lluitar per mitllorar la agilitat de aquesta lacra dita burocracia . Pero a tothom li va be tant si et de podemos ,PP, PSC etc etc aixo si tothom esta preocupat pels que pitjor ho passen . PATETIC .
Perdona Jordi , estan preocupats pels que pitjor ho passen , pero no veuen o no volen veure que si no generas activitat, no es generan impostos per temas socials. Desesperant !!!
Jordi,
No puc estar més d’acord amb el que exposes, és més , te’n podria explicar de l’alçada d’un campanar, del campanar de Valls que és el més alt de Catalunya i a més a més va veure néixer al meu pare (per allò de fer-ho rodó). El que ha passat i passa a Sabadell és increïble, lamentable, ofensiu,….
…. sabes aquello que dice el paciente, cuando el médico le pregunta que le ocurre?
!Siento como un mal estar general!… pues esto es precisamente lo que siente, consciente o inconscientemente, toda la ciudadanía viendo como transcurren los tiempos con esta nueva era de hacer política en Catalunya y Espanya, donde absolutamente no se mueve nada.