VHS, Spectrum, Atari, MoviLine, miniDisc. Paraules que van marcar una època per a la gent nascuda als 70. Paraules pròpies del dia a dia dels 80. Tothom sabia què significaven i ningú pensava que moririen mai.
Iphone V, Facebook, Angry Birds, Android. Paraules que tothom sap què signifiquen i que poca gent pensa que moriran.
Els nens distingeixen un GTX d’un GTI. Saben què és el canvi seqüencial. Coneixen l’alineació del Barça del dret i del revés i la data de naixement de tots i cadascun dels seus jugadors. Saben qui és el Justin Biber i la Lady Gaga. Els adults coneixen el protagonista de ‘El mentalista’ i els més lletrats el nom del nou amistançat de la Belén Esteban. Les dones idolatren Grey i cerquen allò que fa molt de temps que van perdre o que potser mai van tenir. Mario Benedetti té nom de futbolista italià i els seus llibres es venen als Encants a mig euro l’exemplar.
Els capellans van passar de fer por a ser ignorats i ara hi ha qui els veu com a folklore, com una rara avis a punt de desaparèixer.
El Mario Conde ha fet un llibre que es diu ‘Memorias de un preso’, quan a la gent el que li interessa és com es va fer escandalosament milionari (tot i que també fa morbo saber com s’ho va passar a la presó).
‘Caerse del Guindo’ significa adonar-se de quelcom obvi, però fer-ho massa tard. El Ministre d’Economia se’n diu. Rajoy deu venir de ‘rajar, esquarterar, partir, obrir en canal’.
I quan vaig amb els meus fills pel bosc, no sé quins són els fruits comestibles. No sé com és la planta dels nabius o com és una llenega fora del pot. Ells no saben què és un pollancre o un boix grèvol. Un ocell ens sobrevola. És un pit-roig, una mallerenga emplomallada o un gaig? És senzillament un ocell.
Per dinar hi haurà peix. Lluç, rap o sardina. Però segur que no hi haurà llampuga, lluerna o cabot.
Miro al cel. És blau amb taques blanques. Blau. Ni fosc, ni clar, ni amb cap matís. Del blanc no direm res. És blanc, blanc. L’Iphone V em diu que no plourà i surto tranquil de casa.
Ens afanyem a aprendre coses que canviaran i ens oblidem d’aprendre allò que ens sobreviurà. Sic transit gloria mundi.
Deixa un comentari