Aquest cop, en comptes d’un dels meus articles habituals, he decidit reproduir al blog el correu d’un amic sobre un tema que ara ocupa les notícies d’actualitat: el bosó de Higgs. L’enllaç que us poso és una de les diverses notícies que hi ha; en una cerca ràpida a Google hi trobareu més i més variada informació sobre el tema, amb títols tan marquetinians com “el bosón de Higgs en nueve claves” o “la guia per entendre el bosó de Higgs”, que de ben segur fan que els científics es posin les mans al cap.
Aquí teniu el mail, escrit pel meu amic Eduard des del CERN.
«Hola,
Us escric des del CERN, on com cada estiu he emigrat per treballar-hi unes setmanes, però aquest estiu és més emocionant que mai. Ja heu llegit les notícies del 4 de juliol. Escric (en bcc, com s’aconsella) a uns quants familiars i altres companys per transmetre el que pensem els científics sobre el tema. Escric a qui penso que li pot interessar.
Què ha passat? El model que tenim per descriure les partícules elementals i les seves interaccions és consistent en presència d’un mecanisme que indica que algun tipus de física ha d’aparèixer a altes energies. La manifestació més simple seria una nova partícula que anomenem bosó de Higgs; de fet, sovint l’anomenem simplement “Higgs”. El mecanisme va ser proposat l’any 1964 per Peter Higgs, però també per uns quants físics més, encara que n’ha quedat només el nom de Higgs. Es diu que la paciència és la mare de la ciència, i efectivament hem hagut de fer molts passos previs fins a arribar al 2012, en què es pot dir alguna cosa de cert sobre el problema. Llavors, quaranta-vuit anys de paciència!!! I de treball: aquests anys han estat dedicats a molts estudis teòrics, experimentals i tècnics. Jo li he dedicat una part del meu temps, sobretot cap als anys 80.
El que s’ha trobat és un senyal, que consisteix en un esdeveniment entre bilions (literalment, trobar una agulla en un paller), que és consistent amb el Higgs. Vol dir que podria ser el Higgs. Saber si l’és o no l’és realment ha d’esperar a més estadística, vol dir doblar o triplicar la palla del paller per trobar dues o tres agulles. Les perspectives són bones: si no fos el Higgs, llavors seria alguna cosa inesperada, i això encara faria més emocionant el tema; també pot ser un Higgs camuflat, o potser amb propietats especials. Ens agradarà saber-ho, i per això hem de continuar amb aquest experiment.
Partícula de Déu? És una exageració que a la premsa li agrada, indicaria que hem arribat al final i ho entenem tot. El mecanisme de què parlava abans estaria associat a la massa de totes les altres partícules, efectivament, i això és molt interessant. Però estem convençuts que la història no s’acaba aquí, el Higgs no serà el final, sinó més aviat un començament, la porta a noves idees i troballes.
La premsa també parla que això aclareix l’origen de l’univers. Torna a ser una exageració. El que podem dir és que el descobriment aporta elements per entendre millor la història de l’univers, però encara queden moltes incògnites.
Espero que el correu, si heu tingut la paciència de llegir-lo (en menys de quaranta-vuit anys), us hagi estat útil.
Salut, bon estiu.»
Deixa un comentari