El nen fa anglès. Quatre hores a la setmana, a banda del cole, és clar. També fa tennis (futbol o bàsquet). Quatre hores més entre setmana i campionat el cap de setmana. El pare matina per anar a veure’l o per portar-lo, o per alliçonar-lo.
La nena també fa anglès. També quatre hores. Fa dansa (clàssica i hip-hop). Quatre hores més. No fa campionats, però sí festivals de final de curs, assaigs el cap de setmana per a esdeveniments concrets…
Quan arriben fan deures. En tenen una pila. Resulta que el cole és molt i molt bo, i per això els pressionen tant. Les professores ja ho diuen, quinze minuts al dia van molt bé. El problema és que tenen diferents professores que pensen igual. Total, en una hora i mitja ho tenen matat.
Al matí es lleven d’hora i poden veure quinze minuts de dibuixos. En anglès, això sí. Tenen molts jocs a l’habitació: Play, iPod, mòbil, tablet… No donen l’abast amb tanta tecnologia!
Jo penso que en el futur el fet de saber molt anglès i dominar la tecnologia serà clau. Seran superfeliços! És molt important dominar les eines. Quasi més que els continguts!
Les extraescolars costen molts cèntims i l’escola superexigent també. Per això els pares han de treballar tant… per pagar-ho. Potser veuen poc els nens, però no es pot tenir tot, no us sembla?
Avui ha estat un dia especial: el nen ha jugat a casa d’un amic (de primer han fet els deures, és clar). Han fet noranta minuts de deures i trenta de Wii amb parada de cinc minuts per berenar. Potser ha tornat un pelet excitat, i ara no hi ha qui el posi al llit. El pare ha d’acabar un informe superimportant i no pot atendre’l (potser el cap de setmana?). Ha mirat el fulletó d’instruccions de les pastilletes que fa servir el matrimoni per conciliar la son… «Vaaaja, és per a majors de setze anys i el nen només en té deu. I si li’n dono mitja?»
Demà té un dia dur. Té examen dels planetes del sistema solar. És importantíssim que se’ls sàpiga tots d’una vegada perquè, de gran, li serà superútil. També té classe d’educació física i psicomotricitat, nivell upper intermediate (la fan en anglès). És teòrica, però s’ha d’estar molt al cas, perquè ho fan als ordinadors amb un software en cloud que compara el rendiment del nen amb els de tot el món, en genera un llistat i proposa una sèrie d’exercicis (teòrics) complementaris per millorar, i això t’ho envien directament a l’smartphone (prèviament t’has hagut d’haver baixat l’app), i cada trenta minuts de la resta de la teva vida un coach especialitzat interactuarà amb el nano, el pare, el cunyat del mestre (per buscar certa imparcialitat) i un mecànic d’Airbus (per un tema tècnic, bàsicament) per guiar-lo adequadament en el seu esdevenir futur.
—Caram! —diu la mare—. Potser sí que li hem de donar half a pill, no? O era half a pint?
Simplement genial Jordi!! Com sempre!!
Ho has clavat tant q fins i tot has encertat q l ultim examen del meu fill era del sistema solar!!
Una abraçada!!
La meva filla gran -a mes dels 90 minuts de deures que li posen al super-bo-i-car col.legi de parla anglesa que va- fa Ballet, Patinatge, Basquet, Francès, Alemany, Piano i Sardanes, i encara li queda estona per jugar al “Temple Run”. Espero que tot això li sigui d’utilitat algun dia, al menys per ingressar de ple dret i no desentonar en el club de la mediocritat del que tota la humanitat es soci. Es broma, es clar !
Gràcies, Susana.
Ja hem rebut 22 comentaris per e-mail. Estic content que hagis emprat el web per fer-ho.
Per cert, ves preparant el tema dels volcans, els continents i les fosses abissals
Abraçada