—Bona tarda, voldria jugar a squash avui a la tarda a dos quarts de vuit, però no sóc soci.
— Impossible —respon la noia d’atenció al client del Club Natació Sabadell.
—Potser no m’he expressat bé —dic amb calma—. Vull jugar pagant!
—Aquí per jugar s’ha de ser soci.
—És que, sap què passa? Vull fer una partida amb el meu fill petit, i no sé si li agradarà.
—Doncs no es pot —contesta la noia d’atenció telefònica.
—Bé, doncs, què val fer-se soci?
—Trenta-sis euros.
—Pagant trenta-sis euros podré jugar a squash tot el mes? Quan vingui no hauré de pagar res?
—Haurà de pagar un suplement de quatre euros per jugar a squash.
—Quatre euros cada vegada que vingui?
—Noooo —va dir amb un to condescendent—, ha de pagar un suplement a la quota de quatre euros.
—Per tant, la quota és de quaranta euros, oi? —pregunto.
—Sí, si vol jugar a squash —contesta.
—Oh! És clar que vull jugar a squash, per això truco!
(agafo aire…)
—Doncs d’acord, passi’m una fitxa per mail i un número de compte que em faig soci— li dic.
—Impossible —contesta.
—El què?
—Fer-se soci per Internet —diu convençudíssima— ha de venir físicament aquí.
—Ja ho sé, que haig de venir, bàsicament perquè teniu la pista vosaltres, però és que voldria anar ràpid quan arribi i si puc avançar feina ara… —explico.
—Ui! A dos quarts de vuit hi haurà molta gent, però ara no tinc ningú —diu ella.
—Ja, però és que ara estic treballant i no puc venir per després tornar al cap de tres hores —intento argumentar.
(silenci)
—Una cosa… Si vinc a dos quarts de vuit tindré pista? —pregunto.
—Segurament —respon.
(ja tremolo)
—I no m’ho pot assegurar?
—Impossible —tercera vegada— quan arribi, ho veurem.
—No m’ho posa massa fàcil, no —comento.
—Aquestes són les normes —em diu.
—Doncs amb aquestes normes les coses no us han anat massa bé, oi? Si no m’equivoco, esteu en expedient de regulació d’ocupació…
—I què vol dir amb això? —m’increpa.
—No, no, res, Déu nos en guard que m’endugués una nova escridassada… Li demano disculpes per haver intentat ser client.
Clar com l’aigua. Gran post
Si algun dia passa quan truqueu a Allegra (www.allegra.es) si us plau agrairia moltíssim em truquéssiu!!!
Gràcies, Ferran, esperem que no calgui! 🙂